Com deia el seu fantàstic slogan:
YES WE CAN !
dimecres, 12 de novembre del 2008
El Dominical
El diumenge 26 d'Octubre, el gran Emilio Pérez de Rozas publicava un reportatge de quatre pàgines sobre Rihlamare a El Dominical de El Periódico; un Dominical que duia la foto del llavors encara candidat Barack Obama en portada.
Com deia el seu fantàstic slogan:
YES WE CAN !
Com deia el seu fantàstic slogan:
YES WE CAN !
dilluns, 22 de setembre del 2008
Rihlamare a El Mundo Deportivo
Divendres 19 de Setembre, una setmana després d'aterrar, ompliem tres pàgines d'El Mundo Deportivo gràcies a un reportatge Qllonut de l'Oriol Domènech.
Per si no ho veu veure, aquí ho teniu:
Ben excitats, vem buidar uns quants kioscs...
Per si no ho veu veure, aquí ho teniu:
Ben excitats, vem buidar uns quants kioscs...
dijous, 18 de setembre del 2008
Més vídeos...
Ieep! Ja des de l'estudi, aquí teniu alguns vídeos dels moltíssimss que han quedat al tinter... per exemple de Libia:
Vem entrar al teatre de Sabratha...
...mentres feien una prova de so per un concert. Aqui ens teniu intentant comunicar-nos amb el policia que ens vol fer fora:
Arribant a les espectaculars ruïnes d'Apollonia, dalt dels caballs (amb el permís del vigilant):
Retropostadesol:
Un de ben llaaaaarg pels més pacients: un militar fent paperassa sense pressa per matricular-nos les motos a la frontera Libia:
... i pocs instants després en Jordi fent els forats a la seva matricula: és un homeeeee... de recursos! ;-)
Vem entrar al teatre de Sabratha...
...mentres feien una prova de so per un concert. Aqui ens teniu intentant comunicar-nos amb el policia que ens vol fer fora:
Arribant a les espectaculars ruïnes d'Apollonia, dalt dels caballs (amb el permís del vigilant):
Retropostadesol:
Un de ben llaaaaarg pels més pacients: un militar fent paperassa sense pressa per matricular-nos les motos a la frontera Libia:
... i pocs instants després en Jordi fent els forats a la seva matricula: és un homeeeee... de recursos! ;-)
dissabte, 13 de setembre del 2008
80
Salutacions dels del Port de la Selva, Cap de Creus, Alt Empordà.
Sembla mentida... Fa dos dies i mig que varem sortir de casa i ja tornem a ser aquí havent donat la volta al Mare Nostrum en moto.
Avui, 12 de setembre del 2008, dia 80 del calendari Rihlamare, hem arribat a l'era de Can Nadal de Canyet (Barcelonès), el punt geogràfic des d’on va començar aquesta aventura...
I no hi ha millor manera d'explicar la sensació de satisfacció que tenim, que el gest que en Jhordi feia dalt de la seva GS sortint de l'Era per anar cap a casa: braç estès a l'aire i dues ratlles imaginaries que es creuen fent una creu: "RAS, RAS!!!" Creueta de feina feta a una experiència inoblidable que, com tot, va néixer del no res en forma d'idea.
Gracies a tots per llegir-nos i fer-nos companyia al llarg d'aquesta aventura i no us acabeu de desconnectar, que hi ha moltes coses que encara no us hem ensenyat ni explicat encara.
La setmana que ve intentarem penjar una bona colla de vídeos, imatges i la ruta sencera en GPS al GoogleMaps.
Això si la reentre a la feina ens ho permet...Lo bo del tema es que tants dies voltant generen ganes de treballar; pels que no s'ho creguin, aquí teniu un vídeo de Líbia on alguna part de l'inconscient ja enyorava les visites d'obra...
Salut, i als que pugeu (la tramuntana encara bufa i això es garantia de que no plourà) ens veiem dema 13S al vespre a Cala Jòncols.
Sembla mentida... Fa dos dies i mig que varem sortir de casa i ja tornem a ser aquí havent donat la volta al Mare Nostrum en moto.
Avui, 12 de setembre del 2008, dia 80 del calendari Rihlamare, hem arribat a l'era de Can Nadal de Canyet (Barcelonès), el punt geogràfic des d’on va començar aquesta aventura...
I no hi ha millor manera d'explicar la sensació de satisfacció que tenim, que el gest que en Jhordi feia dalt de la seva GS sortint de l'Era per anar cap a casa: braç estès a l'aire i dues ratlles imaginaries que es creuen fent una creu: "RAS, RAS!!!" Creueta de feina feta a una experiència inoblidable que, com tot, va néixer del no res en forma d'idea.
Gracies a tots per llegir-nos i fer-nos companyia al llarg d'aquesta aventura i no us acabeu de desconnectar, que hi ha moltes coses que encara no us hem ensenyat ni explicat encara.
La setmana que ve intentarem penjar una bona colla de vídeos, imatges i la ruta sencera en GPS al GoogleMaps.
Això si la reentre a la feina ens ho permet...Lo bo del tema es que tants dies voltant generen ganes de treballar; pels que no s'ho creguin, aquí teniu un vídeo de Líbia on alguna part de l'inconscient ja enyorava les visites d'obra...
Salut, i als que pugeu (la tramuntana encara bufa i això es garantia de que no plourà) ens veiem dema 13S al vespre a Cala Jòncols.
TVE1
Gracies a en Carles, l'Àstrid i en Sergi, aqui teniu la mini entrevista que ens van fer a TVE1 al GP de Misano...
Especial atenció als hits:
"Nos hemos DADO una ruta..."
"Que experiencia, no!? ... PUES SI..."
Jeje..
Especial atenció als hits:
"Nos hemos DADO una ruta..."
"Que experiencia, no!? ... PUES SI..."
Jeje..
dilluns, 8 de setembre del 2008
Italia
Salutacions des de Palermo, a l'espera del ferri que aquesta nit ens porta a Genova.
L’últim post era el de Misano... Sortint d’allí vem passar per Tavulla, el poble de'n Valenti. Allí, tot era encara mes groc que de costum i les senyals de velocitat del poble eren de 46 km/h.
Vem parlar amb un dels fundadors del Fan Club als que vem explicar el nostre viatge i ens van regalar un parell de samarretes.
D'alli cap a Porto Ricanati (encara costa de l'Adriatic) on sopem amb la Laura i en Paolo, dos personatges divertidíssims que vem conèixer fa algunes setmanes a Aleppo, Síria.
L’endemà al mati creuem la bota de costa a costa i arribem a Roma on per sort, coincidim amb el gran Tommaso Bellucci, un bon amic al que feia uns 6 anys que no veia. Fem un tour ràpid pels highlights de Roma a bord de tres motos.
Aquí va un esbós encara mes ràpid de San Carlino alle Cuatro Fontane de Borromini amb la Maquina de Cosir i en Tommaso...
Dormirem a la fantàstica casa que la seva família te a Sabaudia, una ciutat costanera entre Roma i Nàpols.
Passem per Nàpols i fem una pizza deliciosa a Pizzeria Da Michele, segons ells mateixos, que no tenen avia, la millor pizza de Nàpols i en conseqüència... la millor pizza del mon! La veritat es que s'ha de fer molt ben feta per contradir-los amb garanties.
Pompeya...
http://es.wikipedia.org/wiki/Pompei
... Paestum (tremendddo!)
http://es.wikipedia.org/wiki/Paestum
... i visita a Belvedere Maritimo (Calàbria) abans d'enfilar cap a l'esperada Sicilia.
L’últim post era el de Misano... Sortint d’allí vem passar per Tavulla, el poble de'n Valenti. Allí, tot era encara mes groc que de costum i les senyals de velocitat del poble eren de 46 km/h.
Vem parlar amb un dels fundadors del Fan Club als que vem explicar el nostre viatge i ens van regalar un parell de samarretes.
D'alli cap a Porto Ricanati (encara costa de l'Adriatic) on sopem amb la Laura i en Paolo, dos personatges divertidíssims que vem conèixer fa algunes setmanes a Aleppo, Síria.
L’endemà al mati creuem la bota de costa a costa i arribem a Roma on per sort, coincidim amb el gran Tommaso Bellucci, un bon amic al que feia uns 6 anys que no veia. Fem un tour ràpid pels highlights de Roma a bord de tres motos.
Aquí va un esbós encara mes ràpid de San Carlino alle Cuatro Fontane de Borromini amb la Maquina de Cosir i en Tommaso...
Dormirem a la fantàstica casa que la seva família te a Sabaudia, una ciutat costanera entre Roma i Nàpols.
Passem per Nàpols i fem una pizza deliciosa a Pizzeria Da Michele, segons ells mateixos, que no tenen avia, la millor pizza de Nàpols i en conseqüència... la millor pizza del mon! La veritat es que s'ha de fer molt ben feta per contradir-los amb garanties.
Pompeya...
http://es.wikipedia.org/wiki/Pompei
... Paestum (tremendddo!)
http://es.wikipedia.org/wiki/Paestum
... i visita a Belvedere Maritimo (Calàbria) abans d'enfilar cap a l'esperada Sicilia.
dijous, 4 de setembre del 2008
Misano'08
Ens havíem perdut Laguna Seca i Brno (des de quan dos GP seguits no vistos?) i arribar a Misano i veure l'ambientillo va ser fantastic. Tot gracies a les gestions de'n Jaume a la sauna del CNB.
Ben excitats, vem entrar a tot arreu i xerrar amb tot kiski! La gent del mon de la moto flipava amb la nostra aventura...
Aquí una foto amb en Giacomo Agostini, el senyor que mes títols ha guanyat mai al mundial.
Una altre amb en Crivi, l’únic català (i espanyol...)que ha guanyat un mundial de la màxima categoria. Aquesta foto es cortesia de l'encantadora Ainhoa Arbizu. El gest es robat de'n x33...
A part de ser entrevistats en directe a TVE1 (quan ho tinguem ho penjarem), gracies als contactes aconseguits via l'Oriol Puigdemont d'El País hem sortit mencionats al "de box en box" del Motociclismo, hem sopat amb el simpàtic Emilio Perez de Rozas del Periodico, hem parlar amb en Damià Aguilar del Catalunya Radio i per acabar-ho d'adobar, pot ser que el programa PaddockGP ens faci un reportatge dijous 11S a la nit a La2.
Tot i això, lo millor que vem fer va ser enganxar un adhesiu al colin de l'scooter del vencedor del GP: el gran Valentino Rossi.
Aquí tenim el vídeo de l'astre "patrocinat" per nosaltres. jejeje
Ben excitats, vem entrar a tot arreu i xerrar amb tot kiski! La gent del mon de la moto flipava amb la nostra aventura...
Aquí una foto amb en Giacomo Agostini, el senyor que mes títols ha guanyat mai al mundial.
Una altre amb en Crivi, l’únic català (i espanyol...)que ha guanyat un mundial de la màxima categoria. Aquesta foto es cortesia de l'encantadora Ainhoa Arbizu. El gest es robat de'n x33...
A part de ser entrevistats en directe a TVE1 (quan ho tinguem ho penjarem), gracies als contactes aconseguits via l'Oriol Puigdemont d'El País hem sortit mencionats al "de box en box" del Motociclismo, hem sopat amb el simpàtic Emilio Perez de Rozas del Periodico, hem parlar amb en Damià Aguilar del Catalunya Radio i per acabar-ho d'adobar, pot ser que el programa PaddockGP ens faci un reportatge dijous 11S a la nit a La2.
Tot i això, lo millor que vem fer va ser enganxar un adhesiu al colin de l'scooter del vencedor del GP: el gran Valentino Rossi.
Aquí tenim el vídeo de l'astre "patrocinat" per nosaltres. jejeje
Turquia
Bonica, l'Anatolia!
Despres de fer un intent d'anar a Nemrud Dagi, i dormir a la coberta de casa d'un Armeni molt hospitalari...
... dubtem durant un parell d'hores (llaaargues) si hem de fer la Capadocia creuant pel dret fins a Istambul o fer tota la costa de la peninsula de Turquia.
La segona opcio sera la escollida finalment i visitarem Perge, Side, Afrodisias, Thermesos, Efesos i Troya.
La foto es de Side, pero lo mes bonic potser es Afrodisias; Efesos es enorme pero esta molt mal restaurat.
http://en.wikipedia.org/wiki/Aphrodisias
http://en.wikipedia.org/wiki/Ephesus
Tremenda la carretera de 250 km de corves sobre el mar que hi ha de Silike a Alanya (recomenacio de Mr.Intuition...)
Alli ens van kardar un parell de fotos de les guapes... En un poble on s'havia de passar a 70, vem marcar 122 i 131 km/h. Lo millor va ser, quan, com si de personatges descerebrats del Joe Bar Team es tractes, vem demanar a la policia turca de comprovar qui havia fet la marca mes alta en el cotxe-radar. La multa mes gran va ser pel cavall del seient taronja...
Molts kilometres a preu d'or despres (la gasofa va a gairebe 2 euros el litre a Turquia) arribavem a Istambul on fariem les visites de rigor.
Aqui va un apunt rapidissim de Santa Sofia.
Quan vem saber que finalment disposavem de passes per anar a Missano, vem sortir escopetejats per atravessar Grecia volant i agafar un ferry pels pèls de Igoumenitza a Ancona saltant-nos (a contracor) l'antiga Yugoslavia...
Despres de fer un intent d'anar a Nemrud Dagi, i dormir a la coberta de casa d'un Armeni molt hospitalari...
... dubtem durant un parell d'hores (llaaargues) si hem de fer la Capadocia creuant pel dret fins a Istambul o fer tota la costa de la peninsula de Turquia.
La segona opcio sera la escollida finalment i visitarem Perge, Side, Afrodisias, Thermesos, Efesos i Troya.
La foto es de Side, pero lo mes bonic potser es Afrodisias; Efesos es enorme pero esta molt mal restaurat.
http://en.wikipedia.org/wiki/Aphrodisias
http://en.wikipedia.org/wiki/Ephesus
Tremenda la carretera de 250 km de corves sobre el mar que hi ha de Silike a Alanya (recomenacio de Mr.Intuition...)
Alli ens van kardar un parell de fotos de les guapes... En un poble on s'havia de passar a 70, vem marcar 122 i 131 km/h. Lo millor va ser, quan, com si de personatges descerebrats del Joe Bar Team es tractes, vem demanar a la policia turca de comprovar qui havia fet la marca mes alta en el cotxe-radar. La multa mes gran va ser pel cavall del seient taronja...
Molts kilometres a preu d'or despres (la gasofa va a gairebe 2 euros el litre a Turquia) arribavem a Istambul on fariem les visites de rigor.
Aqui va un apunt rapidissim de Santa Sofia.
Quan vem saber que finalment disposavem de passes per anar a Missano, vem sortir escopetejats per atravessar Grecia volant i agafar un ferry pels pèls de Igoumenitza a Ancona saltant-nos (a contracor) l'antiga Yugoslavia...
dijous, 28 d’agost del 2008
Molta moto!
Ja som a Grecia, i per fi tenim acces al You Tube i una connexio a internet decent.
Som conscients de que anar arribant a llocs amb mes velocitat a internet te un preu... sorprenentment la gent tambe te meny temps per fer el te...
En tot cas, aqui teniu un primer recull de videos:
El primer video es arribant a Cap Serrat, Tunissia, per un cami de sorra en una vall xulissima...
Aquest altre sortint de l'hotel a Leptis Magna, Libia. No sempre hem trobat un garatge per les motos...
A la recerca de l'esfinx per les piramides de Giza, a Egipte...
...i molta sorra al magic desert del Wadi Ram a Jordania...
Som conscients de que anar arribant a llocs amb mes velocitat a internet te un preu... sorprenentment la gent tambe te meny temps per fer el te...
En tot cas, aqui teniu un primer recull de videos:
El primer video es arribant a Cap Serrat, Tunissia, per un cami de sorra en una vall xulissima...
Aquest altre sortint de l'hotel a Leptis Magna, Libia. No sempre hem trobat un garatge per les motos...
A la recerca de l'esfinx per les piramides de Giza, a Egipte...
...i molta sorra al magic desert del Wadi Ram a Jordania...
dimarts, 26 d’agost del 2008
Proxim Orient
Salutacions des de Istambul, bonica ciutat mediterrania a la que, fent honor a el mestre Joan Manuel, hi hem arribat via Algeciras...
Despres Damasc, una capital molt acollidora (plagada de turistes iranians) amb el Museu Nacional, la medina i la mesquita dels Omeies com a visites obligatories.
Disculpeu el temps entre el post d'Egipte i aquests, pero no es facil trobar un ordinador en condicions al costat est del bassal.
Varem deixar la historia quan sortiem d'Egipte amb ferry per el Mar Roig saltant-nos un Israel al que ja sabiem que no podiem entrar per raons... diguem-ne politiques.
JORDANIA
Passar per Jordania va ser com fer unes minivacances dins del periple amb coses ben variades i distretes.
Primer, tres inmersions (dues diurnes i una nocturna) al Mar Roig, a Aqaba. Que bonic i curios que es el corall...
Despres, visita a l'increible desert del Wadi Ram, on contactant amb en Sabah (un vell amic bedui de la zona) vem poder recorrer amb les motos, dormir-hi i veure-hi posta i sortida de sol.
En Sabah ens va fer aquesta peaasso foooto:
Tot seguit Petra:
Un "banyito flotant" al Mar Mort... i per rematar-ho, Jerash. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerasa
Molt aconsellable pero... sense sortida al mediterrani.
SIRIA
Es un pais carregat d'historia i es respira per tot arreu.
Comencem visitant Bosra, un treatre Grec transformat a Roma, despres a Bisanti i finalment envoltat per una fortalesa Arab.
Despres Damasc, una capital molt acollidora (plagada de turistes iranians) amb el Museu Nacional, la medina i la mesquita dels Omeies com a visites obligatories.
Farem una bona tungada de kilometres direccio Irak cap a Palmira, unes altre runes romanes tremendes. Sent molt respectuosos amb el patrimoni de la humanitat, farem com els vigilants i els venedors de souvenirs i les recorrerem amb moto pels caminets que ells han anat fent al voltant de les pedres. Ens hi quedem fins que es pon el sol, que per aquestes terres apreta de debo.
De Siria tambe vistarem Apamea, Ebla, Sant Simeon i Alepo (precios!) al nord, pero abans farem una incursio al Liban.
LIBAN
Amb un visat de transfer de 48 hores n'hi passarem unes 60 sortint de rasqui, de matinada i per una frontera Tarantiniana.
Ens feia gracia treure el nas a Beirut i baixar fins al campament militar de la UN que l'exercit espanyol te a Marjayun, prop del "blue line" entre Israel i El Liban i a tirodepiedra de los Altos del Bolan. Els que heu seguit el blog, recordareu que aquesta visita neix d'un contacte de altos rangos que en Bultaquin, ai!, en Montesilla proposa en un comentari a un dels Posts de Libia.
Arribar-hi va ser una odisea... i vem acabar dient que erem de la UN per poder passar els controls de l'excercit Libanes. Quan els militars espanyols van veure arribar dos freaks amb passaport espanyol en moto a una zona tan restringida van flipar en colors.
Ens van atendre molt be i despres d'ensenyar-nos el campament ens van convidar a dinar i a unes birres. Mmmm! Que bona es la cervesa! Despres de mes de 40 dies d'abstinencia gairebe ho haviem oblidat...
Beirut es un mon apart. Es un lloc d'estiueig per la gent de pasta (pasta de debo) del Golf Persic i de sobte arribes a una especie de oasis de luxe mescla entre Rodeo Drive i Las Vegas.
Mes amunt hi trobem Baalbeck (tambe una recomenacio en aquest blog de Balduf) es espectacular (el proxim viatge caldra endur-se un diccionari de sinonims per no gastar tant els mateixos adjectius) Tenim moltes ganes de penjar-vos videos xulos que tenim pero aqui a Turquia el You Tube segueix estant prohibit.
Fins ben aviat!
Colors
Despres de viatjar per la costa del nostre mar durant mes de dos mesos, podem afirmar que el mediterrani esta dividit en dues grans parts: el mon islamic i el mon cristia o occidental.
Ens costava de creure quan ens ho avancava en Gabriel Pernau, un dels nostres precursors (llegir Per Terres d'Al.la) i lector d'aquest blog.
El que no podiem imaginar es que la part arab compartis una de les particions historiques de la peninsula iberica, la que diferencia entre merengues i culers.
Tothom (homes, es clar, pero es que amb les dones no ens hi han deixat parlar) es o del Barca o del Madrid (Real diuen ells) i ja no ens sobta que quan et pregunten d'on ets i dius Barcelona et diguin Messi o Henry enlloc de Miro o Gaudi...
L'esport salta fronteres i el futbol europeu, especialment l'espanyol, es algo tan proper en el mon arab com en els bars de Vallecas.
Se'ns dubte, la samarreta mes vista es la blanca de'n Zizou a Algeria, pero tambe les blaugranes vesteixen a molts marrecs del mon de l'islam.
La distancia i les diferencies culturals, pero, fan que succeixin coses tan fantastiques com aquestes:
-"Noooi! Com ho has escrit aixo!?"
I la creu de Sant Jordi? I aquest mirror de l'escut de Nike...
Algu fins i tot ja s'ha tret la R de Ronaldinho del nom de la ciutat...
Escuts tunejats, ortografies lliures... pero potser el millor es aquest parasol algeria:
Confusio? Dislexia? Falta de lona blanca? Intent de fer content a tots els clients?
A mes d'un li faria un sotrac el cor...
Ens costava de creure quan ens ho avancava en Gabriel Pernau, un dels nostres precursors (llegir Per Terres d'Al.la) i lector d'aquest blog.
El que no podiem imaginar es que la part arab compartis una de les particions historiques de la peninsula iberica, la que diferencia entre merengues i culers.
Tothom (homes, es clar, pero es que amb les dones no ens hi han deixat parlar) es o del Barca o del Madrid (Real diuen ells) i ja no ens sobta que quan et pregunten d'on ets i dius Barcelona et diguin Messi o Henry enlloc de Miro o Gaudi...
L'esport salta fronteres i el futbol europeu, especialment l'espanyol, es algo tan proper en el mon arab com en els bars de Vallecas.
Se'ns dubte, la samarreta mes vista es la blanca de'n Zizou a Algeria, pero tambe les blaugranes vesteixen a molts marrecs del mon de l'islam.
La distancia i les diferencies culturals, pero, fan que succeixin coses tan fantastiques com aquestes:
-"Noooi! Com ho has escrit aixo!?"
I la creu de Sant Jordi? I aquest mirror de l'escut de Nike...
Algu fins i tot ja s'ha tret la R de Ronaldinho del nom de la ciutat...
Escuts tunejats, ortografies lliures... pero potser el millor es aquest parasol algeria:
Confusio? Dislexia? Falta de lona blanca? Intent de fer content a tots els clients?
A mes d'un li faria un sotrac el cor...
diumenge, 10 d’agost del 2008
Egipte
Entrar a Egipte (75 milions de persones) des de Libia (6 milions) va ser impactant. Quina densitat humana…
Vem aterrar-hi a Marsa Matruh, un lloc d’estiueig prop de la frontera on tant Egipcis com alguns Libis passen l’estiu com sardines.
La costa d’alli fins a Alexandria esta patasarriba. Els Saudis, que no saben que fer de la pasta del petrol han comprat la costa d’un pais musulma mes permisiu i mes economic que el seu i estan construint complexes d’estiueig i hotels a la costa mediterrania d’una manera increible! Te un punt de infinit Truman Show.
Vem aterrar-hi a Marsa Matruh, un lloc d’estiueig prop de la frontera on tant Egipcis com alguns Libis passen l’estiu com sardines.
La costa d’alli fins a Alexandria esta patasarriba. Els Saudis, que no saben que fer de la pasta del petrol han comprat la costa d’un pais musulma mes permisiu i mes economic que el seu i estan construint complexes d’estiueig i hotels a la costa mediterrania d’una manera increible! Te un punt de infinit Truman Show.
El delta del nil es on es concentra l'aigua i amb ella la vida.
Despres d'estar hores per entrar a l'inmens El Cairo, que te un trafic que fa por, arribem a les esperades piramides de Giza.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Necròpolis_de_Gizeh
Aqui en teniu un video de com hi arribem entre el trafic i un de com ens hi passejem. La foto ja us la vem penjar al post anterior...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Necròpolis_de_Gizeh
Aqui en teniu un video de com hi arribem entre el trafic i un de com ens hi passejem. La foto ja us la vem penjar al post anterior...
Adonant-nos per primer cop de que el temps sen's tira a sobre, estem molt lluny i s'ha de tornar peti qui peti (esperem que no siguin les motos), tirem milles i creuant el canal de Suez i la peninsula del Sinai (xula!) ens plantem al mar roig on fem una primera inmersio abans d'agafar el Ferry capa Jordania.
divendres, 1 d’agost del 2008
Libia 1/2 est
La costa de la meitat est de Libia, la que va de Benghazi a Tubruk, es un altre mon.
Els Libis la consideren una joia i realment es una costa verge amb unes platges precioses. Ja ho sabien els italians que hi estiuejaven la primera meitat de segle fins que els van fer fora...
En aquesta costa hi ha un parell de runes Gregues tremendes: Apolonia (actual Soussa) i Cirene (Shahat)
La primera era el port de la segona i te temples dedicats a Apolo al costat del mar. Hi entrarem amb les motos i aprofitarem per fer fotos i videos a puntapala. Aqui en va una:
Cirene, la ciutat grega posteriorment transformada a Romana tambe esta be de visitar, pero lo millor es el seu temple de Zeus, que es la rehostia.
Les platges son espectaculars, algunes d'elles amb la curiosa i fantastica convinacio de roca fins al mar i sorra blanca dins l'aigua turquesa on es toca de peus a terra.
Patiem per la calor pero a la vora del mediterrani no ens n'esta fent gens ni mica. Algun vespre, fins i tot ens hem hagut d'abrigar. Nomes al endinsar-nos terra endins notem que puja la temperatura, pero sempre de forma bastant suportable.
Parlant d'endinsar-nos terra endins, vem fer una mini incursio al desert del Sahara d'uns 200km per fer-li una ullada. Com ensenyen a la foto i el video seguent, rapidament vem veure que no anavem calçats adequadament...
A la foto es veu la maquina de cosir intentant amagar el cap a la sorra com un estruç.
Al video, (si el trasto aquest me'l deixa penjar) veureu com en Jordi treu delicadament el seu camell de la sorra...
dimecres, 30 de juliol del 2008
Libia_1/2 oest
Salutacions des del Cairo! Si, sembla increible pero ja som a Egipte i avui hem visitat les piramides, pero anem per parts, que aixo es tema d'un altre post...
Libia es un pais fascinant.
Te la superficie de tres vegades Franca amb la poblacio de Catalunya, i te dos mons completament diferents: la costa mediterranea i el desert del Sahara.
A nivell social, entrant des d'una Tunissia molt occidentalitzada, arribar a Libia va ser, en part, com tornar a Algeria; ambdos paisos viuen del petroli dels desert i gairebe no tenen turisme, tot i que Libia, al tenir jaciments Romans i Grecs increibles es un pel mes obert.
Aqui teniu una aquarel.la i un link de la increible Leptis Magna. D'aquesta costa tambe recomenem el teatre de Sabratha.
http://it.wikipedia.org/wiki/Leptis_Magna
Politicament, com sabeu, viuen sota un regim de dictadura militar de'n mister Gaddafi (que esta fins i tot a la sopa) i tot i estar prohibit parlar de govern (especialment malament) hem trobat gent en contra i gent a favor.
Sento riure algun kbrit des d'aqui... ;-)
Libia es un pais fascinant.
Te la superficie de tres vegades Franca amb la poblacio de Catalunya, i te dos mons completament diferents: la costa mediterranea i el desert del Sahara.
A nivell social, entrant des d'una Tunissia molt occidentalitzada, arribar a Libia va ser, en part, com tornar a Algeria; ambdos paisos viuen del petroli dels desert i gairebe no tenen turisme, tot i que Libia, al tenir jaciments Romans i Grecs increibles es un pel mes obert.
Aqui teniu una aquarel.la i un link de la increible Leptis Magna. D'aquesta costa tambe recomenem el teatre de Sabratha.
http://it.wikipedia.org/wiki/Leptis_Magna
Una altra cosa impactant venint de MAR, ALG i TUN es que el frances desapareix i l'arab passa a ser l'unic idioma oficial... inclosos els retols. Uoops! Tirarem de GPS.
Tripoli, la capital, es una ciutat ben xula al costat del mar. El front maritim salvant molt les distancies te alguna cosa de Napols. La medina es una medina de veritat (no com les turistiques de Tunis o Marrakesh) on la gent hi viu, hi treballa, hi ven i hi compra coses del dia a dia. Ens hi perdem literalment.
Politicament, com sabeu, viuen sota un regim de dictadura militar de'n mister Gaddafi (que esta fins i tot a la sopa) i tot i estar prohibit parlar de govern (especialment malament) hem trobat gent en contra i gent a favor.
La gent es encantadora, sense ser pesats com als llocs on hi ha molt turisme com Tunissia o Egipte i sense la sorpresa de veure't que tenien a Algeria. Els Libis, en general, ens han encantat, pero val a dir que en tot el mon islamic ens han tractat be i no hem tingut cap problema. Un cop mes reaprenem que la gent es gent a tot arreu, aixo si , amb algunes diferencies. Una d'elles es el bigoti, molt present en aquestes terres.
En un atac de allidondefureshazloquevieres, va succeir aquest "canvi de lhug"
Sento riure algun kbrit des d'aqui... ;-)
dilluns, 21 de juliol del 2008
Flashback II. Festa de comiat
Aqui van unes altres fotos que no haviem pogut penjar: les de la festa de comiat / Sant Joan'08.
http://www.youtube.com/watch?v=dtLoZHwYpDU
En el blog d'un colega ( http://noeltorres.wordpress.com/2008/06/24/una-volta-al-mar/ ) hi ha penjada una descripcio benevolent de la trobada. Nomes corregir-ne el nom de la poblacio Canet de Mar (vila de'n Txiquet de la Calzada...) per el de Canyet, un petit residuu verd situat entre Badalona, Montcada i Tiana.
Com a bona festa, hi ha fotos que no es poden penjar, especialment les de personatges que acostumen a tancar aquest tipus d'aconteixements. TX, MFX...
Ens prenem la llibertat de penjar-ne un parell i un petit video (en el que no es veu res...) . Si hi ha algu que hi surti i vol ser "despenjat", si us plau que ho digui.
http://www.youtube.com/watch?v=dtLoZHwYpDU
Per altra banda, si algu no te samarretes i en vol, que s'afanyi a demanar-ne enviant un mail a info@rihlamare.com. Em sembla que en queden algunes a Can Nadal i poden ser vostres per el modic preu de 15 unitats d'ebro.
Va sobrar de tot, aixi que una festa de tornada esta assegurada...
Tunissia
Primer de tot, disculpeu els errors ortografics; a part d'haver-nos distret sempre a classe, aquests teclats arabs son la rehostia... i d'entrada hi ha lletres que no te les deixa accentuar.
La capital, Tunis, relativament petita (700.000hab) i situada entre dos llags, te com a highlights el poble historic de Sidi Bou Said (on dormirem), les runes de Cartago, el museu Bardo i un passeig per la medina a peu... o en moto!
Tunissia (amb accent a la primera i...) ...
Un pais mes petit i mes obert al turisme que els seus dos veins (Algeria i Libia que viuen del petroli i tenen poc turisme) amb tot el que aixo representa per bo i per dolent: mes llibertat per la dona, mes infrestuctures, mes facilitat per comunicar-se, mes higiene... pero alhora molts mes turistes, una costa moolt mes rebentada i un mon islamic mooolt mes prostiutuit per la globalitzacio occidental.
En tot cas, es un bon lloc on passar unes vacances tranquiles i buscant, com a tot arreu, trobes llocs fantastics i gent collonuda.
Un d'aquests llocs es la costa nord, la que toca amb la frontera d'Algeria, de Tabarka a Bizerte. Una especie de Cabo de Gata ben verge amb platges xules no unides per cap carretera ni cami. En una d'elles hi dormirem i hi menjarem uns peixitus...
Amb perdo per els lectors que ja es comencen a cansar dels rocs, un altre lloc brutal es Dougga, una ciutat Romana que posa els pels de punta de lo sencera que esta. Aqui va el "wikilink" i el dibuixillo de rigor:
La capital, Tunis, relativament petita (700.000hab) i situada entre dos llags, te com a highlights el poble historic de Sidi Bou Said (on dormirem), les runes de Cartago, el museu Bardo i un passeig per la medina a peu... o en moto!
Aqui teniu un video gravat per en Jordi conduint amb una sola ma per carrers estrets, empedrats i plens de gent...
Tambe cal destacar d'aquesta setmana a Tunissia, una meravellosa visita nocturna al Hammam de Korbous i uns banys en les medicinals fonts d'aigua calenta dels seus voltants. Buscant-les i passejant per les seves recomenables platges amb xancles, banyador i el nostre moreno paleta, vem patir la rostida de l'any, i juntament amb els tractaments de fang i les dolces caricies amb un guant d'Scotch Brite d'un massagista foll, hem anat vermells i escaldats fins a Libia.
Les remullades pero, van valdre la pena...
Ara es de matinada i som a Tripoli.
Bona nit, grande 46... i bona setmana!
Flashback I. Casament Rabat
Un video i una foto que ens han arribat del gran casament marroqui al que varem assistir.
No further comments...
dimarts, 15 de juliol del 2008
Timgad
Salém alikom!
Salutacions des de Tunissia.
Hem estat uns dies desconectats i lluny de la costa.
Encara a Algeria, seguint els consells del mestre Azara, ens vem endinsar direccio al Sahara per anar a veure unes runes romanes tremendes d'una ciutat anomenada Timgad.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Timgad
El director del site, molt amablement ens va obrir l'impressionant museu de mosaics romans que des de 1983 esta tancat al public. No es podien fer fotos...
Tambe va coincidir que aquesta setmana es feia el Festival Internacional de Musica de Timgad i vem aprofitar per treure-hi el cap.
Gairebe hi havia mes seguretat que public, no nomes pendents de terrorisme sino tambe ordenant la gent per classes i sexes, i controlant qualsevol excés de qualsevol tipus.
Quan la gent es deixava anar, pero, n'hi havia que ballaven com si la musica els hi sortis de dins.
Quan ens sigui possible penjarem algun video. En tenim de xulos, pero aqui a Tunissia el YouTube esta tancat i barrat...
De moment les motos aguanten i nosaltres també.
Salutacions des de Tunissia.
Hem estat uns dies desconectats i lluny de la costa.
Encara a Algeria, seguint els consells del mestre Azara, ens vem endinsar direccio al Sahara per anar a veure unes runes romanes tremendes d'una ciutat anomenada Timgad.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Timgad
El director del site, molt amablement ens va obrir l'impressionant museu de mosaics romans que des de 1983 esta tancat al public. No es podien fer fotos...
Tambe va coincidir que aquesta setmana es feia el Festival Internacional de Musica de Timgad i vem aprofitar per treure-hi el cap.
Gairebe hi havia mes seguretat que public, no nomes pendents de terrorisme sino tambe ordenant la gent per classes i sexes, i controlant qualsevol excés de qualsevol tipus.
Quan la gent es deixava anar, pero, n'hi havia que ballaven com si la musica els hi sortis de dins.
Quan ens sigui possible penjarem algun video. En tenim de xulos, pero aqui a Tunissia el YouTube esta tancat i barrat...
De moment les motos aguanten i nosaltres també.
Tunissia ja es una altra pelicula; és molt més occidental: hi ha turistes (a Algeria en 7 dies n'hem vist 0!) i sobretot hi ha dones caminant pel carrer, algunes tapades i d'altres no.
Xerrant amb la gent tant al Marroc, a Algeria, com a Tunissia, impressiona veure lo ferms i convençuts que son els creients en l'Islam...
dimecres, 9 de juliol del 2008
Beé kàhi naha
A les hores de màxima calor, després d'apats com aquest...
...fer cami amb la panxa plena se'ns fa realment dificil. Es per aixo que hem decidit exportar cultura ibèrica fent petites aturades cerebrals.
Si us plau no us perdeu aquest video, que podria haver estat rodat a La Mancha, on es pot veure la dura batalla entre una mosca i l'Os de Tiana.
;-)
Alger
Dos dies a Algèria i ja n'estem enamorats. Hi ha molts kilometres on la costa és ben verge. 
Alger, la capital, és una ciutat caotica pero amb alguna cosa especial que la fa molt propera. Potser és el toc mediterràni que li dona el que totes les construccions siguin blanques i totes les baranes, porticons i finestres siguin blaves.
Les runes Romanes de Tipaza al costat del mar son sorprenents. Aqui va una foto del lloc i una d'un dibuix (a falta d'scanner i photoshop...)
Alger, la capital, és una ciutat caotica pero amb alguna cosa especial que la fa molt propera. Potser és el toc mediterràni que li dona el que totes les construccions siguin blanques i totes les baranes, porticons i finestres siguin blaves.
Aqui teniu un video dels terrats de l'alta Kasbah (el casc antic) d'Alger:
Per altra banda, les motos van bé. Estem flipant amb que encara no haguem perdut els top case amb la d'speed bumps que ens hem arribat a menjar.
Ja portem dues setmanes i 3200 km. Mirant el plano ens comencem a adonar de lo lluny que està Cala Joncols.
Fins ara!
dimarts, 8 de juliol del 2008
العربية
Per facilitar la comunicacio i per poder explicar a tothom qui som i que estem fent, vàrem decidir fer unes tarjetes i uns adhesius en àrab de Rihlamare.
Ens està funcionant molt bé; ens ha aportat proximitat, ens ha obert portes, ha dibuixat somriures i ha donat temes de conversa.
Aqui teniu un video de la lectura del text de la tarja en àrab a les espectaculars runes romanes de Tipaza:
Amb el que no vem contar, és que a part d'haver-hi gent que no parla francès, evidentment en l'entorn rural, també hi ha gent que a part no sap llegir l'àrab.
No us perdeu aquest genial video on queda clar lo bé que ens entenem amb alguns locals:
Brutaaal!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
