dimarts, 26 d’agost del 2008

Proxim Orient

Salutacions des de Istambul, bonica ciutat mediterrania a la que, fent honor a el mestre Joan Manuel, hi hem arribat via Algeciras...
Disculpeu el temps entre el post d'Egipte i aquests, pero no es facil trobar un ordinador en condicions al costat est del bassal.
Varem deixar la historia quan sortiem d'Egipte amb ferry per el Mar Roig saltant-nos un Israel al que ja sabiem que no podiem entrar per raons... diguem-ne politiques.

JORDANIA

Passar per Jordania va ser com fer unes minivacances dins del periple amb coses ben variades i distretes.
Primer, tres inmersions (dues diurnes i una nocturna) al Mar Roig, a Aqaba. Que bonic i curios que es el corall...
Despres, visita a l'increible desert del Wadi Ram, on contactant amb en Sabah (un vell amic bedui de la zona) vem poder recorrer amb les motos, dormir-hi i veure-hi posta i sortida de sol.
En Sabah ens va fer aquesta peaasso foooto:

Tot seguit Petra:

Un "banyito flotant" al Mar Mort... i per rematar-ho, Jerash. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerasa
Molt aconsellable pero... sense sortida al mediterrani.
SIRIA

Es un pais carregat d'historia i es respira per tot arreu.
Comencem visitant Bosra, un treatre Grec transformat a Roma, despres a Bisanti i finalment envoltat per una fortalesa Arab.

Despres Damasc, una capital molt acollidora (plagada de turistes iranians) amb el Museu Nacional, la medina i la mesquita dels Omeies com a visites obligatories.
Farem una bona tungada de kilometres direccio Irak cap a Palmira, unes altre runes romanes tremendes. Sent molt respectuosos amb el patrimoni de la humanitat, farem com els vigilants i els venedors de souvenirs i les recorrerem amb moto pels caminets que ells han anat fent al voltant de les pedres. Ens hi quedem fins que es pon el sol, que per aquestes terres apreta de debo.
De Siria tambe vistarem Apamea, Ebla, Sant Simeon i Alepo (precios!) al nord, pero abans farem una incursio al Liban.

LIBAN

Amb un visat de transfer de 48 hores n'hi passarem unes 60 sortint de rasqui, de matinada i per una frontera Tarantiniana.
Ens feia gracia treure el nas a Beirut i baixar fins al campament militar de la UN que l'exercit espanyol te a Marjayun, prop del "blue line" entre Israel i El Liban i a tirodepiedra de los Altos del Bolan. Els que heu seguit el blog, recordareu que aquesta visita neix d'un contacte de altos rangos que en Bultaquin, ai!, en Montesilla proposa en un comentari a un dels Posts de Libia.
Arribar-hi va ser una odisea... i vem acabar dient que erem de la UN per poder passar els controls de l'excercit Libanes. Quan els militars espanyols van veure arribar dos freaks amb passaport espanyol en moto a una zona tan restringida van flipar en colors.
Ens van atendre molt be i despres d'ensenyar-nos el campament ens van convidar a dinar i a unes birres. Mmmm! Que bona es la cervesa! Despres de mes de 40 dies d'abstinencia gairebe ho haviem oblidat...
Beirut es un mon apart. Es un lloc d'estiueig per la gent de pasta (pasta de debo) del Golf Persic i de sobte arribes a una especie de oasis de luxe mescla entre Rodeo Drive i Las Vegas.
Mes amunt hi trobem Baalbeck (tambe una recomenacio en aquest blog de Balduf) es espectacular (el proxim viatge caldra endur-se un diccionari de sinonims per no gastar tant els mateixos adjectius)
Tenim moltes ganes de penjar-vos videos xulos que tenim pero aqui a Turquia el You Tube segueix estant prohibit.
Fins ben aviat!



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest de Bosra s'han copiat part del meu PFC. El dibuix del teatre és collonut.

Jordi P.

Anònim ha dit...

Wapos! Que bé poder llegir-vos de nou!... He estat a l'India desconnectada 3 setmanetes i els dies que he portat la vostra samarreta els autòctons em preguntaven per ella i he pogut explicar les vostres gestes a l'altra punta del món!... si jo ja penso que esteu mig sonats... imagineu-vos el que pensen els indis de vosaltres!!! Petonassos
Xènia

Anònim ha dit...

Ieepp nanos!! Quina il·lu llegir-vos de nou... m'alegra saber que esteu bé i que tot va bé.
Una forta abraçada.
JOrdi