Colors

Despres de viatjar per la costa del nostre mar durant mes de dos mesos, podem afirmar que el mediterrani esta dividit en dues grans parts: el mon islamic i el mon cristia o occidental.
Ens costava de creure quan ens ho avancava en Gabriel Pernau, un dels nostres precursors (llegir Per Terres d'Al.la) i lector d'aquest blog.
El que no podiem imaginar es que la part arab compartis una de les particions historiques de la peninsula iberica, la que diferencia entre merengues i culers.
Tothom (homes, es clar, pero es que amb les dones no ens hi han deixat parlar) es o del Barca o del Madrid (Real diuen ells) i ja no ens sobta que quan et pregunten d'on ets i dius Barcelona et diguin Messi o Henry enlloc de Miro o Gaudi...
L'esport salta fronteres i el futbol europeu, especialment l'espanyol, es algo tan proper en el mon arab com en els bars de Vallecas.
Se'ns dubte, la samarreta mes vista es la blanca de'n Zizou a Algeria, pero tambe les blaugranes vesteixen a molts marrecs del mon de l'islam.


La distancia i les diferencies culturals, pero, fan que succeixin coses tan fantastiques com aquestes:

-"Noooi! Com ho has escrit aixo!?"
I la creu de Sant Jordi? I aquest mirror de l'escut de Nike...
Algu fins i tot ja s'ha tret la R de Ronaldinho del nom de la ciutat...


Escuts tunejats, ortografies lliures... pero potser el millor es aquest parasol algeria:


Confusio? Dislexia? Falta de lona blanca? Intent de fer content a tots els clients?
A mes d'un li faria un sotrac el cor...