dijous, 28 d’agost del 2008

Molta moto!

Ja som a Grecia, i per fi tenim acces al You Tube i una connexio a internet decent.
Som conscients de que anar arribant a llocs amb mes velocitat a internet te un preu... sorprenentment la gent tambe te meny temps per fer el te...

En tot cas, aqui teniu un primer recull de videos:

El primer video es arribant a Cap Serrat, Tunissia, per un cami de sorra en una vall xulissima...




Aquest altre sortint de l'hotel a Leptis Magna, Libia. No sempre hem trobat un garatge per les motos...




A la recerca de l'esfinx per les piramides de Giza, a Egipte...



...i molta sorra al magic desert del Wadi Ram a Jordania...


dimarts, 26 d’agost del 2008

Proxim Orient

Salutacions des de Istambul, bonica ciutat mediterrania a la que, fent honor a el mestre Joan Manuel, hi hem arribat via Algeciras...
Disculpeu el temps entre el post d'Egipte i aquests, pero no es facil trobar un ordinador en condicions al costat est del bassal.
Varem deixar la historia quan sortiem d'Egipte amb ferry per el Mar Roig saltant-nos un Israel al que ja sabiem que no podiem entrar per raons... diguem-ne politiques.

JORDANIA

Passar per Jordania va ser com fer unes minivacances dins del periple amb coses ben variades i distretes.
Primer, tres inmersions (dues diurnes i una nocturna) al Mar Roig, a Aqaba. Que bonic i curios que es el corall...
Despres, visita a l'increible desert del Wadi Ram, on contactant amb en Sabah (un vell amic bedui de la zona) vem poder recorrer amb les motos, dormir-hi i veure-hi posta i sortida de sol.
En Sabah ens va fer aquesta peaasso foooto:

Tot seguit Petra:

Un "banyito flotant" al Mar Mort... i per rematar-ho, Jerash. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerasa
Molt aconsellable pero... sense sortida al mediterrani.
SIRIA

Es un pais carregat d'historia i es respira per tot arreu.
Comencem visitant Bosra, un treatre Grec transformat a Roma, despres a Bisanti i finalment envoltat per una fortalesa Arab.

Despres Damasc, una capital molt acollidora (plagada de turistes iranians) amb el Museu Nacional, la medina i la mesquita dels Omeies com a visites obligatories.
Farem una bona tungada de kilometres direccio Irak cap a Palmira, unes altre runes romanes tremendes. Sent molt respectuosos amb el patrimoni de la humanitat, farem com els vigilants i els venedors de souvenirs i les recorrerem amb moto pels caminets que ells han anat fent al voltant de les pedres. Ens hi quedem fins que es pon el sol, que per aquestes terres apreta de debo.
De Siria tambe vistarem Apamea, Ebla, Sant Simeon i Alepo (precios!) al nord, pero abans farem una incursio al Liban.

LIBAN

Amb un visat de transfer de 48 hores n'hi passarem unes 60 sortint de rasqui, de matinada i per una frontera Tarantiniana.
Ens feia gracia treure el nas a Beirut i baixar fins al campament militar de la UN que l'exercit espanyol te a Marjayun, prop del "blue line" entre Israel i El Liban i a tirodepiedra de los Altos del Bolan. Els que heu seguit el blog, recordareu que aquesta visita neix d'un contacte de altos rangos que en Bultaquin, ai!, en Montesilla proposa en un comentari a un dels Posts de Libia.
Arribar-hi va ser una odisea... i vem acabar dient que erem de la UN per poder passar els controls de l'excercit Libanes. Quan els militars espanyols van veure arribar dos freaks amb passaport espanyol en moto a una zona tan restringida van flipar en colors.
Ens van atendre molt be i despres d'ensenyar-nos el campament ens van convidar a dinar i a unes birres. Mmmm! Que bona es la cervesa! Despres de mes de 40 dies d'abstinencia gairebe ho haviem oblidat...
Beirut es un mon apart. Es un lloc d'estiueig per la gent de pasta (pasta de debo) del Golf Persic i de sobte arribes a una especie de oasis de luxe mescla entre Rodeo Drive i Las Vegas.
Mes amunt hi trobem Baalbeck (tambe una recomenacio en aquest blog de Balduf) es espectacular (el proxim viatge caldra endur-se un diccionari de sinonims per no gastar tant els mateixos adjectius)
Tenim moltes ganes de penjar-vos videos xulos que tenim pero aqui a Turquia el You Tube segueix estant prohibit.
Fins ben aviat!



Colors

Despres de viatjar per la costa del nostre mar durant mes de dos mesos, podem afirmar que el mediterrani esta dividit en dues grans parts: el mon islamic i el mon cristia o occidental.
Ens costava de creure quan ens ho avancava en Gabriel Pernau, un dels nostres precursors (llegir Per Terres d'Al.la) i lector d'aquest blog.
El que no podiem imaginar es que la part arab compartis una de les particions historiques de la peninsula iberica, la que diferencia entre merengues i culers.
Tothom (homes, es clar, pero es que amb les dones no ens hi han deixat parlar) es o del Barca o del Madrid (Real diuen ells) i ja no ens sobta que quan et pregunten d'on ets i dius Barcelona et diguin Messi o Henry enlloc de Miro o Gaudi...
L'esport salta fronteres i el futbol europeu, especialment l'espanyol, es algo tan proper en el mon arab com en els bars de Vallecas.
Se'ns dubte, la samarreta mes vista es la blanca de'n Zizou a Algeria, pero tambe les blaugranes vesteixen a molts marrecs del mon de l'islam.


La distancia i les diferencies culturals, pero, fan que succeixin coses tan fantastiques com aquestes:

-"Noooi! Com ho has escrit aixo!?"
I la creu de Sant Jordi? I aquest mirror de l'escut de Nike...
Algu fins i tot ja s'ha tret la R de Ronaldinho del nom de la ciutat...


Escuts tunejats, ortografies lliures... pero potser el millor es aquest parasol algeria:


Confusio? Dislexia? Falta de lona blanca? Intent de fer content a tots els clients?
A mes d'un li faria un sotrac el cor...

diumenge, 10 d’agost del 2008

Egipte

Entrar a Egipte (75 milions de persones) des de Libia (6 milions) va ser impactant. Quina densitat humana…
Vem aterrar-hi a Marsa Matruh, un lloc d’estiueig prop de la frontera on tant Egipcis com alguns Libis passen l’estiu com sardines.
La costa d’alli fins a Alexandria esta patasarriba. Els Saudis, que no saben que fer de la pasta del petrol han comprat la costa d’un pais musulma mes permisiu i mes economic que el seu i estan construint complexes d’estiueig i hotels a la costa mediterrania d’una manera increible! Te un punt de infinit Truman Show.

El delta del nil es on es concentra l'aigua i amb ella la vida.

Despres d'estar hores per entrar a l'inmens El Cairo, que te un trafic que fa por, arribem a les esperades piramides de Giza.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Necròpolis_de_Gizeh
Aqui en teniu un video de com hi arribem entre el trafic i un de com ens hi passejem. La foto ja us la vem penjar al post anterior...

Adonant-nos per primer cop de que el temps sen's tira a sobre, estem molt lluny i s'ha de tornar peti qui peti (esperem que no siguin les motos), tirem milles i creuant el canal de Suez i la peninsula del Sinai (xula!) ens plantem al mar roig on fem una primera inmersio abans d'agafar el Ferry capa Jordania.



divendres, 1 d’agost del 2008

Giza

Pels que marxeu de vacances... i pels que no,
MOLT BON ESTIU A TOTHOM!

Libia 1/2 est

La costa de la meitat est de Libia, la que va de Benghazi a Tubruk, es un altre mon.
Els Libis la consideren una joia i realment es una costa verge amb unes platges precioses. Ja ho sabien els italians que hi estiuejaven la primera meitat de segle fins que els van fer fora...
En aquesta costa hi ha un parell de runes Gregues tremendes: Apolonia (actual Soussa) i Cirene (Shahat)

La primera era el port de la segona i te temples dedicats a Apolo al costat del mar. Hi entrarem amb les motos i aprofitarem per fer fotos i videos a puntapala. Aqui en va una:

Cirene, la ciutat grega posteriorment transformada a Romana tambe esta be de visitar, pero lo millor es el seu temple de Zeus, que es la rehostia.
Les platges son espectaculars, algunes d'elles amb la curiosa i fantastica convinacio de roca fins al mar i sorra blanca dins l'aigua turquesa on es toca de peus a terra.
Patiem per la calor pero a la vora del mediterrani no ens n'esta fent gens ni mica. Algun vespre, fins i tot ens hem hagut d'abrigar. Nomes al endinsar-nos terra endins notem que puja la temperatura, pero sempre de forma bastant suportable.
Parlant d'endinsar-nos terra endins, vem fer una mini incursio al desert del Sahara d'uns 200km per fer-li una ullada. Com ensenyen a la foto i el video seguent, rapidament vem veure que no anavem calçats adequadament...
A la foto es veu la maquina de cosir intentant amagar el cap a la sorra com un estruç.

Al video, (si el trasto aquest me'l deixa penjar) veureu com en Jordi treu delicadament el seu camell de la sorra...