dimarts, 15 de juliol del 2008

Timgad

Salém alikom!
Salutacions des de Tunissia.
Hem estat uns dies desconectats i lluny de la costa.
Encara a Algeria, seguint els consells del mestre Azara, ens vem endinsar direccio al Sahara per anar a veure unes runes romanes tremendes d'una ciutat anomenada Timgad.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Timgad

El director del site, molt amablement ens va obrir l'impressionant museu de mosaics romans que des de 1983 esta tancat al public. No es podien fer fotos...
Tambe va coincidir que aquesta setmana es feia el Festival Internacional de Musica de Timgad i vem aprofitar per treure-hi el cap.

Gairebe hi havia mes seguretat que public, no nomes pendents de terrorisme sino tambe ordenant la gent per classes i sexes, i controlant qualsevol excés de qualsevol tipus.
Quan la gent es deixava anar, pero, n'hi havia que ballaven com si la musica els hi sortis de dins.


Quan ens sigui possible penjarem algun video. En tenim de xulos, pero aqui a Tunissia el YouTube esta tancat i barrat...

De moment les motos aguanten i nosaltres també.

Tunissia ja es una altra pelicula; és molt més occidental: hi ha turistes (a Algeria en 7 dies n'hem vist 0!) i sobretot hi ha dones caminant pel carrer, algunes tapades i d'altres no.
Xerrant amb la gent tant al Marroc, a Algeria, com a Tunissia, impressiona veure lo ferms i convençuts que son els creients en l'Islam...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Com teniu el tema de Líbia. Finalment, vàreu aconseguir el visat?
Veig que els llocs pels quals esteu passant (la costa marroquina, la costa algeriana) no han canviat gaire, des que hi vaig ser. I que així continuï.
Sort i compte amb les diarrees!

Gabriel

PD: Passeu ràpid de Tunísia. Massa complex turístic, massa guiri amb shorts i xancles. Egipte, Damasc, Beirut, Byblos, tot el Pròxim Orient... Per davant encara us queda el millor del viatge.

Anònim ha dit...

L'aquarel.la té un aire de còmic.... el repassat en llapis, suposo. Però té més força que l'anterior, més contrast.... Al final tindràs una guia pintada de les runes de la mediterrània!
A continuar dibuixant, menjant, conduint, i sobretot, disfrutant!
Una abraçada.
S.

Anònim ha dit...

Absolutament enganxada al vostre viatge!! Impressionant les runes de Timgad ... en quin coi de mon vivim en que un museu com aquest porta tancat desde 1983???!!!! Ala, a continuar fent-nos somniar ...
Silvia

Anònim ha dit...

Què ha passat amb les bosses embasades al buit de Cutty?...ja... volem saber més sobre el viatge! No em puc creure que us passeu el dia dibuixant, bevent taronjades, mirant pedres o fent migdiades.

ASTARA!!! i sort!

Anònim ha dit...

Hug,

el teu nebot ja gateja. És una màquina.
Es va aixecar l'altre dia es va posar a gatejar i no para quiet el puta.
El poso a l'altre punta de la casa i li dic, vine bèstia. Em mira, posa primera, segona, tercera i fins que arriba a mi no para. Em mira, riu i es posa dret davant meu. Brutal!!!
Qui és aquest Tx..? Em sona molt lo del cutty, no sé..

Mirant pedres.., La mare quel va arribar a parir!!!

Petó,

Y.

Anònim ha dit...

"When you travel, remember that a foreign country is not designed to make you comfortable. It is designed to make its own people comfortable."
- Clifton Fadiman

Very best of luck, hope to see you back soon.

Huw.

... ha dit...

Gabriel, ja som a Libia i es un altre planeta. El frances ha desaparegut, i la gent i els cartells nomes parlen arab. I hi alguna cosa extranya amb els colors... Com si el paisatge estigues tractat amb filtres grisos i beixos.

Tx, Encara que et costi de creure, el wisky embasat al buit en monodosi (cortesia de TBTC) segueix intacte despres de 27 dies.
L'islam prohibeix beure, i en alguns paisos islamics esta prohibida l'existencia d'alcohol, aixi que estem intentant no fer gaire l'animal.
A mes, a les nits estem tan trinxats de tanta moto que el que ve de gust es aigua i un coixi.
Pero tranki que no el guardarem perque te'l kardis tu a Cala Joncols... Encara queden molts dies i falta la costa nord!

Balduf estic dacord amb lo del comic, pero li estic agafant el gustillo a dibuixar amb el llapis deixant-me anar sense pensar que despres ve l'aquarela. Crec que ho disfruto mes aixi. Queda extrany pero m'ho passo pipa... ;-)

Pino, Quines santissimes ganes de veure en Milo que tinc...

Silvia i Huw, merci per escriure!
Abrassu fort,
hug