Venint del calurós Atlas, arribar-hi va ser com tornar a casa; la vegetació, l'aire temperat, la olor...
La costa entre Tetuan i Al Hoceima es espectacular, com suposem que deuria ser l'Empordà fa 50 anys. Petits pobles que viuen de la pesca i l'agricultura units per una preciosa carretera feta pols (a estones camí) amb unes vistes increibles sobre el mar. A veure quants anys es pot seguir veient així...
La moto del faro blanc ha tornat a fer el tonto de la part elèctrica. Desmuntem, verifiquem i trobem un cable de la pipeta de la bujia del cilindre dret cremada. La cambiem i la moto torna a funcionar. Aquí la veieu nua...
És ben curiós això tenir el mar a l'esquerra anat cap a l'est amb el sol ponent-se al darrera... La tercera foto d'avui n'és el resultat.
Ara som a Melilla esperant el ferry cap a Almeria d'on surt el que ens portarà a una Algèria que tenim a tocar però que té la frontera tancada.
Una abraçada a tots.
Entrades
2 comentaris:
M'han agradat molt les fotos i el video de la palla, molt interessant tota la part etnogràfica del viatge!!!
Primo trata de arrancarla ....racc??
B nanos b,ens teniu al dia.Sembla el resum diari del dakar de tv2 q mai ens perdiem. No dejen de escribir.
Publica un comentari a l'entrada