Algèria

Aprofitant l'obligatori retorn a la peninsula ibèrica, farem una darrera descarregada d'equipatge i solventarem una pèrdua d'oli de la Màquina de Cosir. Ja de matinada agafem el ferry d'Almeria a Ghazaouet, el port més a l'est d'Algèria.

Ens va faltar una lona blava al top case per enconjuntar-nos amb la gentada d'Argelins que tornen al seu pais a passar l'estiu sobretot des de França i Holanda...

Des de bon mati, el dia sis del set del vuit sera per fer els primers kilometres per el que tothom ens ha pintat com el més perillos dels paisos pels que passarem. En els més de quatre-cents kilometres que farem fins a dormir a Tenes, els militars qui hi ha a encreuaments i rotondes potser ens van parar sis.. o set... o vuit vegades per demanar-nos els papers.

Sembla que aqui a Algèria no hi ve gaire gent a fer turisme, i tothom se't queda mirant com si vinguessis d'un altre planeta. La gent es més reservada que a Marroc i costa encara mooolt més veure una dona pel carrer.

Pel que fa al lloc, la costa a estones és plana i de sorra i a estones és escarpada i de roca, pero sempre és inconfundiblement mediterrania.