Algèria

Aprofitant l'obligatori retorn a la peninsula ibèrica, farem una darrera descarregada d'equipatge i solventarem una pèrdua d'oli de la Màquina de Cosir. Ja de matinada agafem el ferry d'Almeria a Ghazaouet, el port més a l'est d'Algèria.

Ens va faltar una lona blava al top case per enconjuntar-nos amb la gentada d'Argelins que tornen al seu pais a passar l'estiu sobretot des de França i Holanda...

Des de bon mati, el dia sis del set del vuit sera per fer els primers kilometres per el que tothom ens ha pintat com el més perillos dels paisos pels que passarem. En els més de quatre-cents kilometres que farem fins a dormir a Tenes, els militars qui hi ha a encreuaments i rotondes potser ens van parar sis.. o set... o vuit vegades per demanar-nos els papers.

Sembla que aqui a Algèria no hi ve gaire gent a fer turisme, i tothom se't queda mirant com si vinguessis d'un altre planeta. La gent es més reservada que a Marroc i costa encara mooolt més veure una dona pel carrer.

Pel que fa al lloc, la costa a estones és plana i de sorra i a estones és escarpada i de roca, pero sempre és inconfundiblement mediterrania.

Gueb

Iep! Mentre esperem el ferry, un parell de videos que no hem pogut penjar al missatge anterior:

Aquest primer, http://www.youtube.com/watch?v=tFG06x2vQJU pagesos marroquins compactant la palla per deixar-la assecar durant l'estiu devant del mar en unes piles que fan aquesta pinta:


El segon, perseguint la pròpia sombra que ens condueix cap a orient.
http://www.youtube.com/watch?v=JDnOtWdbt0I

Si teniu un moment, passeu per http://www.rihlamare.com/ a la pestanya de COL.LABORA on hi ha el llistat d'sponsors de Rihlamare i ara, un cop junts, fan bastanta patxoca.
http://www.octubredigital.com/rihlamare/collabora.html
Tot gracies a BUNKER 404 i OCTUBRE DIGITAL que ens han fet una web Qllonuda!
Aviat penjarem ALTRES VIATGES i si aconseguim lligar el software del GPS amb el del Google Earth, el planell detallat de la ruta que anem fent.

Ens veiem a Algeria!

Mediterrà marroqui

Després de fer unes carreteres ben xules pel Rif, arribem de nou al mediterrani.
Venint del calurós Atlas, arribar-hi va ser com tornar a casa; la vegetació, l'aire temperat, la olor...

La costa entre Tetuan i Al Hoceima es espectacular, com suposem que deuria ser l'Empordà fa 50 anys. Petits pobles que viuen de la pesca i l'agricultura units per una preciosa carretera feta pols (a estones camí) amb unes vistes increibles sobre el mar. A veure quants anys es pot seguir veient així...


La moto del faro blanc ha tornat a fer el tonto de la part elèctrica. Desmuntem, verifiquem i trobem un cable de la pipeta de la bujia del cilindre dret cremada. La cambiem i la moto torna a funcionar. Aquí la veieu nua...


És ben curiós això tenir el mar a l'esquerra anat cap a l'est amb el sol ponent-se al darrera... La tercera foto d'avui n'és el resultat.



Ara som a Melilla esperant el ferry cap a Almeria d'on surt el que ens portarà a una Algèria que tenim a tocar però que té la frontera tancada.

Una abraçada a tots.

Vailets

L'ase i la moto... i vailets que apareixen del no res.

http://fr.youtube.com/watch?v=v7B_LNYU1ak

Marroc

Despres de desviar-nos baixant fins a Rabat, assistint a un casament i sent tractats com princeps, reprenem la ruta cap al mediterrani ben descansats i alimentats passant per Volubilis ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Vol%C3%BAbilis ) unes restes Romanes espectaculars que hi ha al Rif de l'Atlas anant de Fez a Tetuan.

De moment les motos van perfecte i nosaltres estem encantats.

Fa calor, pero es suportable si viatgem de bon mati o al vespre. A l'agost a orient mitja fliparem...

Aqui van tres fotos: Rabat i Sale des del mar, una aquarelilla de Volubilis i una foto de nosaltres dos coberts del sol al costat d'una de les poques columnes salomoniques senceres i d'una sola pedra que queden arreu.


Salut!

Africa

Despres de sortir el 25J al vespre i de tenir un primer ensurt mecànic tansols un parell d'hores despres, vem fer parada obligada a Castello la primera nit. L'endema, fent tres visites a família i amics esmorzavem a Valencia, dinavem a Benidorm i dormíem a Malaga. El tercer dia, ja mes tranquils i descansats agafaven el ferry de Tarifa a Tanger, i va ser al engegar les motos a l'Africa quan vem sentir que el viatge havia començat de debo.

Qui sóc? D’on vinc... i on vaig?

Quan aquestes preguntes reapareixen de tant en quan dins de la consciència d’un mateix com la flor (o la mala herba) que rebrota cada primavera, per recordar-nos lo petits i circumstancials que som, una imatge em salva transportant-me, en temps i espai, a la platja del Pas, al Port de la Selva.

Saltant al mar, en el precís segon d’entrada a la freda aigua del Cap de Creus, el contrast amb la pell escalfada pel sol, el gust salat a vida, la picor a uns ulls que miren massa enllà i sobretot el silenci, responen a qualsevol dubte transcendental, amb una dosi implacable de veritat: sóc, vinc i vaig al mediterrani.

hug